#EllasTambién: Les migracions també són femenines.

Una barcassa navega a la deriva pel mar Mediterrani. Hi ha més de 140 persones amuntegades. Se senten veus femenines, però només es veuen homes. Preguntem per elles. Ells no contesten. Cridem: ¿On són? Segueixen sense respondre. Fins que comencen a apartar-se i veiem, sota d’ells, 60 dones assegudes amb el cap cot. Algunes viatgen amb nens, altres estan embarassades. Viatgen aixafades i en el pitjor lloc de la barcassa: al costat del motor. Si no haguéssim preguntat, no les hauríem vist fins al final. Elles són les que més pateixen, les que més lluiten, però sovint les seves històries són invisibles.

ELLES, TAMBÉ explica la història de Sara Traoré, Habiba Umaru, Madame Martine, Fàtima, Inna, Adama Bagana, Salwah Mekrsh, Yande Omar i Nour Solimà, algunes de les dones que he tingut la sort de conèixer al llarg dels meus anys de treball. Elles són les que m’han ensenyat el que significa lluitar per la igualtat. Elles també han de ser protagonistes de les històries que expliquem diàriament.

FOTO 1

Dones desplaçades en el camp de desplaçats de Melut, al Sudan del Sud. La guerra civil que va esclatar al país a la fi de 2013 ha obligat a milers de persones a fugir a la recerca de la pau. En tot el planeta, més de la meitat de les persones desplaçades del món són dones i nens, però a Sudan del Sud la xifra es dispara: suposen el 85% de les persones que s’han vist obligades a abandonar les seves llars. Elles són les que es mouen a la recerca de protecció. Elles són qui dignifiquen la vida dels seus familiars en els camps a on es veuen obligades a fugir. Sudan del Sud. Febrer 2014

FOTO 2

Centenars de dones malviuen al camp de trànsit improvisat que Nacions Unides ha muntat, a la República Centreafricana (RCA), al costat de la frontera amb el Txad. Les condicions de vida en els camps als que fugen les dones amb els seus fills són sovint deplorables. Aquestes dones van fugir al Txad entre finals de 2013 i principis de 2014, quan va esclatar la guerra civil al país i després, el 2015, en voler tornar al seu país es veien atrapades en camps de trànsit sense la possibilitat de tornar a la seva llar. Quan les vaig conèixer portaven més de 6 mesos vivint amuntegades en grans tendes de campanya. Camp de trànsit a la República Centreafricana. Octubre 2016

ANNA SURINYACH (Barcelona, 1985) és fotògrafa documental i editora gràfica de la revista especialitzada en informació internacional 5W. La seva feina es centra en documentar els moviments de població a diferents parts del món.

Ha fotografiat la situació de les persones desplaçades a països com Sudan del Sud, República Centreafricana, Nigèria, Iemen, Txad i Sira. També ha documentat les rutes migratòries des d’Amèrica Central a Estats Units i des d’Àfrica i Orient Mitjà cap a Europa. Ha coordinat projectes audiovisuals per a Metges Sense Fronteres, Intermón Oxafam i Expertise France. Durant els darrers anys ha centrat la seva mirada en la situació de les dones que fugen dels seus països per raons relacionades amb la violència, la pobresa o la falta d’oportunitats. Les seva feina s’ha exposat a França, Estats Units, Itàlia, l’Uruguai i l’Argentina.