Fotògraf, artista polifacètic, activista cultural i arquitecte de formació. Ha realitzat diversos projectes, exposicions fotogràfiques i instal·lacions que reflexionen sobre el territori i el paisatge, darrerament centrades en la transformació que suposa la interacció humana en aquests. Retratista d’aquestes alteracions i dels paisatges resultants. Observador incansable de tot allò que passa en aquests espais mentre són terra de ningú.

OBRA PRESENTADA

AL LÍMIT

Dues imatges que formen part d’un projecte de llarg recorregut que explora la petita escala: l’habitatge. L’espai més personal i íntim que habitem, aquell lloc on només hi entra el cercle de persones més proper. En aquest cas concret potser s’haurien d’anomenar “NOhabitatge” ja que no s’adequa a la descripció oficial del terme.

[habitatge: m. [AQ] [LC] [AD] Casa, part de la casa o pis, apta per a habitar-hi]

Habitatges límit. Espais abandonats, sovint per circumstàncies desconegudes, on el pas del temps va deixant la seva petjada, però que transmeten la sensació que podria haver estat ahir quan el propietari en va sortir sense ni tan sols donar el tomb de clau.

Mancats de vida, habitatges límit que comparteixen mitgeres amb altres habitatges, mitgeres que són límits. Fronteres tant físiques com conceptuals on el temps no transcorre a la mateixa velocitat. En aquest cas concret espais vallencs, pisos que eren i ja no són. Al límit és un homenatge i una crítica a la vegada. Una reivindicació

d’aquests llocs que estan esperant mentre desapareixen.

A partir de quin moment un espai deixa de ser d’algú?