Mitgeres´20

PEPITA BOFARULL CARBONELL. LA GENEROSITAT.

La Pepita neix i mor a Valls (15-07- 1913 //26-10-2015 )

Familia: el pare era vallenc i la mare de Barcelona, tenien una tintoreria al C/ sant Oleguer de Valls. Tingueren 3 fills: Rosa que es féu religiosa de la congregació de les Carmelites i mori jove, la Pepita i el petit Francesc (20-06-1920) (15-02-1995).

Feu els primers estudis al Col·legi dels Caputxins, cursà el batxillerat i els estudis de magisteri.

Vida laboral: treballa de mestra a l´Escola de la Llar (dins l’escola del treball) i després de secretaria a l´ajuntament de Valls fins a la jubilació l’any 1979.

Ja jubilada es dedica a la família a l’atenció del germà de delicada salud i als altres amb tasques de voluntariat com es diu ara. Fou als seus inicis responsable de Càritas diocesana a Valls, es féu càrrec del llibres – Registre i d´Actes de la parròquia de Sant Joan, dedicà temps a tasques de suport administratiu als començament de l’escola Enxaneta

El voluntariat l’exèrcit a: Càritas de Valls, la Parròquia de Sant Joan, Residència Alt Camp on hi anava un dia a la semana juntament amb Daniel Capdevila i hi llegien poesía i feien conversa amb les residents. A casa també ensenyava a fer puntes de coixí a qui li ho demanava i també feia per Càritas.

La seva casa oberta a tothom, amics, coneguts, familiars pensessin com pensessin sempre tenía una paraula i gest per tothom, el que feia una mà l’altre no ho sabia.

Dona callada, treballadora, eficaç, amb disponibilitat, responsable, generosa al límit que mereix el nostre reconeixement i es un model a seguir. En vida sempre va renunciar a qualsevol reconeixement públic.

Actualment a Valls hi ha persones de entre 85 i 90 anys que la recorden com a mestra i en guarden un excel.lent record de com els ensenyava posant en pràctica el que més tard en varem dir pedagogía activa. Van ésser alumnes entre d´altres: la Mercè Ciurana, Núria Rocamora, Nuri Trenchs, Montserrat Ciutat.

Francina Guasch

PAQUITA YVERN GELAMBÍ

Paquita Yvern Gelambí va néixer el 25 de gener de 1916.

Fou la filla petita del matrimoni format per l’enginyer Francesc d’Assís Yvern Ballester i Carmen Gelambí Morera de la nissaga de saboners. Ambdós de famílies molt religioses.

Viurà la major part de la seva infantesa a Cal Coco (nom amb què es coneixia popularment la casa fàbrica que tenien a la plaça Portal Nou).

Va estudiar a les Carmelites. Durant aquests anys d’adolescència, valorarà la possibilitat de fer-se monja en un futur.

Tanmateix, professionalment vol ser cirurgiana. Una professió que segons ella, pel simple fet de ser dona, en aquells moments haurien desconfiat de la seva professionalitat.

L’any 1933 aproximadament, marxa a viure a Barcelona. Començarà els estudis d’Infermeria a l’Hospital Clínic.

El 4 de novembre de 1935 rep el títol d’infermera i comença a treballar com a tal a la Clínica del Doctor Víctor Conill.

Un any més tard, treballarà a la Clínica del Doctor Pujol Matabosch. Serà en aquest centre on veurà esclatar la Guerra Civil.

El juliol de 1936, la clínica on es troba és confiscada i passa a ser Hospital de Sang de les Milícies Antifeixistes.

Paquita seguirà sent-ne infermera fins que als primers mesos de 1937 tornarà a la ciutat que l’ha vist néixer.

A Valls s’instal·larà un hospital de rereguarda a l’edifici de les Germanetes dels Pobres. Ella en serà la cap d’infermeres. Un cop entrades les tropes nacionals a Valls el 14 de gener de 1939, ella seguirà ostentant-ne el càrrec.

Des d’un primer moment, Paquita defensarà fermament que la seva prioritat principal és la de salvar vides, del bàndol que siguin.

De fet no sols ho farà dins els hospitals, sinó també a peu de carrer. Estirant presoners nacionals, amagant monges i mossens per casa i visitant republicans malalts que amagats com podien, intentaven passar les penúries de la postguerra entre malalties i fam.

Paquita no acabarà sent cirurgiana. Vestirà l’hàbit i serà Germana Servidora de Jesús al Cottolengo del Padre Alegre de Barcelona. Ostentarà el càrrec de Superiora del Cottolengo de Madrid, serà cofundadora del Cottolengo de Les Hurdes i més endavant, Superiora General vint-i-quatre anys, fins que el seu deteriorament físic no li permetrà seguir amb aquest.

Aquella dona forta, generosa, decidida i alegre, ens va deixar el 18 d’octubre de 2014 amb noranta-vuit anys.

Edu Vidiella Sancelestino

Mitgeres´19

DOLORS VIVES I RODON

Dolors Vives Rodon (Valls, 15 de novembre de 1908 – Barcelona 12 de juny del 2007)

La Dolors Vives era la segona progenitora d’una família acomodada i burgesa de la ciutat de Valls. Va rebre una educació religiosa, però el que va marcar la seva personalitat són les estades als Boscos de Valls, un fet important per l’educació dels germans Vives Rodon, ja que el pare s’aprofitava d’aquest recurs per cultivar els seus fills en l’educació basada en les experiències i les vivències.

La fallida de la fàbrica familiar, va provocar que es traslladessin a Barcelona. Van ser les seves amistats les que li van fer tenir curiositat pel vol. La curiositat va passar a ser una passió que la portà a vincular-se en la fundació de l’Aeroclub popular i on va poder formar-se com a pilot.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola va entrar a formar part de l’exèrcit aeri de la República i queda per decret mobilitzada com a pilot militar amb grau d’alferes. A la Dolors se li va designar la tasca de vigilància de la costa fins al 1938, que amb la intensitat dels bombardejos a Catalunya, es van veure obligats de traslladar els Serveis d’Aeronàutica a la Generalitat, i tant la Dolors com la Mari Pepa Colomer es van dedicar a realitzar la formació als futurs pilots de la República.

Aïda Sànchez Martínez

TREBALLADORES DEL TÈXTIL DE CA PADRÓ

Obreres de la fàbrica de gèneres de punt d’Antoni Padró, el 1896, una de les fàbriques vallenques més importants dels segles XIX i XX. Fundada durant la primera meitat del segle XIX, va arribar a tenir un gran prestigi. A més del personal que treballava a la fàbrica, donava feina a moltes dones a casa seva. Va pertanyer a la família Padró fins poc després de la Guerra Civil (1936-39). En aquest període va ser col·lectivitzada i produïa caçadores per als milicians que lluitaven contra el feixisme. Acabada la guerra va passar a mans de la família Creus, de Salomó.

Jep Martí Baiget