Paula Artés fotògrafa compromesa en donar a conèixer i qüestionar les estructures de poder i control, mostrant les entranyes del poder, les quals estan ocultes als ciutadans. Utilitza la fotografia com excusa per accedir a aquests espais i qüestionar-los col·lectivament. Els projectes sempre parteixen d’una part essencial i vital d’investigació prèvia a la creació de les fotografies, documents, etc. 

Graduada en fotografia i creació contemporània a Idep. Amb experiència durant més de dos anys assistint a la fotògrafa Tanit Plana, com a assistent de producció de l’Editorial RM i actualment treballant en l’estudi del fotògraf Jordi Bernadó i com a professora a Idep Barcelona. 

He realitzat també diversos tallers dins l’àmbit de la fotografia i col·laboracions amb artistes com l’artista Pep Vidal fent fotografies d’una de les seves obres. Des del 2016 fins a l’actualitat he realitzat diverses exposicions, amb diversos projectes. 

L’any 2019 vaig aconseguir publicar el meu primer fotollibre autoeditat Fuerzas y cuerpos. Amb el suport d’un projecte de crowdfunding per poder cobrir part dels costos del fotollibre. Aquest i altres projectes han estat seleccionats a l’Unseen Dummy Award d’Amsterdam, Descubrimientos Photoespaña, Encontro Artistas Novos, SCAN Photobooks, Photogenic Festival, FIFTijuana de Mèxic, l’Embarrat de Tàrrega, Viphoto, Sala d’Art Jove en l’àmbit de creació i en l’àmbit de residència al HISK de Bèlgica i Art Photo Bcn entre d’altres.

OBRA PRESENTADA

Fuerzas y cuerpos tracta sobre la invisibilitat de la Guàrdia Civil a Catalunya. La Guàrdia Civil és un cos policial que a Catalunya sabem que existeix però mai veiem, la gent no sap ni que estan a Catalunya. Tampoc sabem quina és la seva funció. Per això parlo de la invisibilitat com a control, quan aquests cossos de seguretat són invisibles és quan són operatius, són invisibles per tenir el control. Després de molts permisos aconsegueixo accedir a les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya.

Aquest és un sistema de seguretat aplicat al voltant del món. En tots els llocs s’utilitza la invisibilitat com a sistema de control i operativitat. Fotografio els espais en què operen i treballen, els seus vehicles, els arxius, els camps de tir, les eines, els despatxos, fent així visible els espais de control als que els ciutadans no tenen accés.