EL DESNONAMENT DE LA FÀTIMA

Durant els sis primers mesos de l’any 2018 van perdre casa seva una mitjana de 44 famílies cada dia.

El desnonament de la Fàtima no va ser un reportatge més per a mi, va ser el primer desnonament que vaig viure i fotografiar des de dintre de la casa. Ella amb tota la seva generositat em va obrir la casa, em va presentar alguns familiars que l’acompanyaven en aquells moments tan durs i vaig conèixer les seves tres filles, Fàtima tenia 23 anys, així que podeu fer-vos una idea de l’edat de les nenes.

Quan encara era fosc era dintre d’un pis de Ciutat Vella, on mentre m’oferien un te, em deien “fotografialo todo y enseñalo”. Com es pot fotografiar la por, ràbia, angoixa, els nervis… que es respirava allí.

Quan ja es va fer l’hora de què arribes la “comitiva” que havia de dur a terme el desnonament, vam baixar al carrer amb la Fàtima, les tres nenes i alguns familiars es van quedar amb elles al pis.

Ja al carrer entre crits de solidaritat, una activista em va dir: “veus aquest munt de gent?, doncs això és la revolució dels pobres”. I sí, Fàtima tenia molta sort, veïnes de l’escala, del barri, activistes de la PAH, molta gent anònima teixint una xarxa comunitària de solidaritat, imparable i rebel.

El desnonament de la Fàtima va donar el tret de sortida de les festes de la Mercè, a Barcelona aquell dia varen tindre deu desnonaments.

La Fàtima va poder tornar a casa on l’esperaven les seves tres filles, almenys fins a la pròxima ordre de desnonament.

Però aquell dia es va poder cridar DESNONAMENT ATURAT.

LA PEPA VIVES: Miravet (Terres de l’Ebre). Actualment visc a la Garriga (Vallès Oriental).

Fotògrafa freelance, especialitzada en fotoperiodisme i fotografia documental. Participo en diversos projectes com a fotògrafa, per a mi la fotografia és una manera d’entendre la vida i una gran eina de lluita contra les injustícies.

Combino la feina de fotògrafa treballant com a docent de fotografia i edició digital.

He exposat en diferents ciutats de Catalunya i també de fora del País.