Comença com a fotoperiodista el 1984 com a free-lancei col·laborant als setmanaris “El Món“ i “El Temps”, publicant a“El Pais“, “La Vanguardia“, “El Periodico“, “Diari de Barcelona“, “Avui“, “Eguin“, “L‘Expresso“, “Paris-match“ i “Interviu“. També treballa paral·lelament per editorials.L’any 1986 entra a col·laborar de forma fixa en als diaris; “Diari de Barcelona“ i “El Periódico de Catalunya”, on porta 34 anys treballant com a redactor gràfic. La seva passió per el jazz l’ha mantingut durant més de 20 anys en contacte amb el món jazzístic i ha publicat a varis mitjans especialitzats, com en el llibre “1969-2009 Festival Internacional Jazz Barcelona”

Entre les exposicions realitzades, tant individuals i col·lectives, destaquen:

  • 1986 “Spanien nach franco“ a la Universitat Popular de Freiburg, Alemània. 
  • 1988 “Especta-click“ a la Casa Elizalde de Barcelona
  • 1989.“Exposició Fotopress 1989” a la Fundació Caixa de Pensions
  • 1992 “A tot Jazz trio“ al Pipa Club de Barcelona
  • 1995 “Fotografies de premsa“ a l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca. BCN.
  • 1996 “Fotografies de Jazz“ al Jamboree de Barcelona
  • 2003 “Image In Off” al Centro Español de Perpignan
  • 2004 “Silencis”, exposició fotogràfica Festival Jazz 03, Hotel La Florida, BCN.
  • 2005 Exposició fotogràfica Festival Jazz 04, Hotel La Florida, BCN. 
  • 2008 Exposició col.lectiva dels diaris dins “Visa pour l’Image”a Perpinyà.
  • 2016 Exposició col.lectiva dels diaris dins “Visa pour l’Image” a Perpinyà.
  • 2018 xposició col.lectiva i itinerant “155 fotografies per la llibertat” Comença a Perpinyà, Brusel.les,…

Compta també amb el premi fotogràfic “Foto-Mercè” (1a 1ª edició) per a professionals, atorgat per l’Institut de Cultura de Barcelona. I va tenir un accèssit al Premi Fotopress 1989.

OBRA PRESENTADA

  1. Protesta a Gràcia contra la clausura del Banc Expropiat. Fronteres econòmiques; l’okupació o el dret a un habitatge digne per tothom.En un dels varis més centrifugats de Barcelona, on el preu de l’habitatge s’ha encarit desorbitadament, expulsant del barri a molts dels seus veïns. Una de les iniciatives per trencar aquesta frontera econòmica, va ser ocupar l’ex-oficina bancaria de Travessera De Gràcia, creant un casal pel barri“ El banc expropiat”, amb un munt d’entitats, veïnsque hi participaven i col·laboraven.
  2. “Urquinaona ho tornarem a fer” ha acabat sent un crit de guerra, del procés independentista català. La gent durant molt de temps ha anat trencant amb fronteres mentals,que sovint no ens deixen veure més enllà d’allò establert. Com diuen algunes ‘sí que es pot’, tot és possible, tan sols cal que la gent en tingui el convenciment i units sortim al carrer per allò què és nostra.